Natàlia Segura Raventós
Las críticas de MLFA a la Justicia española no son gratuitas y están más que justificadas
L’Estat espanyol és el quart de la UE en què es perceben més interferències en la justícia. Brussel·les insta les autoritats espanyoles a analitzar la caiguda de la confiança en els seus tribunals i els demana explicacions. La justícia espanyola és ja de les més mal valorades al club europeu, que pren nota del creixent clima de desconfiança cap al sistema judicial espanyol i demana a Madrid que reflexioni sobre què ha fet empitjorar la imatge de la seva justícia.
La corrupció, el cas de l’1-O i el repartiment de jutges entre els principals partits espanyols fa anys que van incubant un malestar per a la salut judicial a l’Estat espanyol i ara comença a fer-se visible també a Europa.
Pitjor que Polònia (Peor que en Polonia)
En el seu darrer informe sobre la qualitat dels tribunals europeus, la Comissió Europea ha detectat un empitjorament de la percepció entre els ciutadans sobre la independència judicial aquest any.
L’espanyol és ja el quart estat de la Unió Europea (UE) on es percep que els jutges són menys independents, i aquests només tenen una imatge d’imparcialitat més bona que els de Bulgària, Eslovàquia i Croàcia. D’aquesta manera, la justícia espanyola comença aquest 2019 amb mal peu ja que cau dues posicions en el rànquing de percepció d’independència judicial respecte a l’any anterior, i ha passat a situar-se a darrere d’Itàlia i Eslovènia.
España se encuentra actualmente bajo un procedimiento sancionador (UE)
Fins i tot a Polònia tenen millor consideració del seu sistema, tot i que el país es troba actualment sota un procediment sancionador europeu pel risc que veu Brussel·les per a la independència judicial en diverses reformes del govern d’extrema dreta polonès.
La reputació interna dels jutges espanyols està lluny de la que gaudeixen al nord d’Europa. Segons l’informe, un 55% dels enquestats a l’Estat creuen que la independència dels tribunals espanyols és “dolenta” o “molt dolenta” i més del 40% consideren que la causa d’aquest deteriorament és “la interferència o pressió del govern o dels polítics” als jutges.
¡Gravísimo! traducimos el siguiente párrafo por su importancia
"También expresan preocupación por una posible ingerencia de "intereses económicos" en las decisiones judiciales porque el 'status' (salarios) y la posición (prestigio social) de los jueces españoles no garantiza 'suficientemente' su independencia".
 |
| MLFA y sus asesores jurídicos cuestionan la independencia de los juzgados de lo Penal de Ciudad Real. |
També expressen preocupació per una possible ingerència “d’interessos econòmics” en les decisions judicials i perquè l’estatus i la posició dels jutges no garanteixi “suficientment” la seva independència.
Pilotes fora (Balones fuera)
Aquestes xifres contrasten amb les de països com ara Dinamarca, Finlàndia, Àustria o Suècia, on, entre el 80% i el 90% de la població percep que la independència de la justícia és “molt o bastant bona”.
Aquest deteriorament de la imatge de la justícia a l’Estat espanyol ha fet sonar l’alarma a Brussel·les, on volen explicacions d’aquest fenomen.
L’executiu de la UE va instar ahir Madrid a “analitzar més bé” la caiguda en percepció d’independència judicial. Interrogada pel motiu de l’empitjorament dels resultats espanyols, l’eurocomissària de Justícia, Vera Jourová, va respondre tirant pilotes fora: “M’agradaria saber-ho jo mateixa.”
D’aquesta manera, Jourová va assegurar que no té ni idea de la raó que explicaria aquest descens de confiança i va assenyalar que les autoritats espanyoles “haurien d’analitzar” aquest canvi i “obtenir una explicació”.
Per això, Jourová no va voler fer “una avaluació específica” sobre el cas espanyol i va evitar fer cap crítica als espanyols a tres dies d’unes eleccions generals claus. Jourová es va limitar a fer comentaris generals aplicables a diversos estats, no només l’espanyol, constatant que “malauradament, hi ha estats membres on s’està capgirant” la tendència positiva general de millora dels sistemes judicials europeus.
“Encara hi ha massa ciutadans de la UE que perceben que els seus sistemes de justícia no són independents i que han d’esperar-se massa perquè se’ls reti justícia”, va alertar la política liberal txeca.
L’eurocomissària també va esquivar, com és habitual, el cas català. En aquest sentit, tampoc va fer cap referència al judici de l’1-O, malgrat que li van preguntar explícitament sobre una possible relació amb la davallada de la percepció sobre la independència dels jutges espanyols que tenen els ciutadans.
